Abans sembraré,
si vull que el miratge sigui plaent.
És ben real,
el mirall que ens acompanya
tot fent camí.
Al sac,
hi duc just el pa
per compartir.
Prou que l'aigua és tèrbola
i no em veig la cara amb nitidesa.
Ara ja, tampoc cal.
Des de l'altra banda,
la noia que em mira,
em saluda alegre i
tot un pou de records
m'eixampla l'ànima..
Si reconeixes el somriure alegre de la noia que es reflecteix a l'aigua, li fas un petó. A les ondes s'expandirà el teu record.
ResponEliminaTot fent el poema vaig pensar en les onades del vent o les ondes de les pedrés. És una manera d'arribar-hi i tornar-li la moixeta.
EliminaM.'agrada con ho dius.
Si sembres recolliràs...Potser t'ha reconegut pel color del jersei? O potser ja ho havieu pactat...
ResponEliminaSi si, per això sembrem, per fer collita. De bons moments, de records plaents.....i heus ací, un!
EliminaNo era pactat , va ser casualitat. Avantatge d'anar lenta.
Una mirada alegre que et retorna a tu.
ResponEliminaMirada i moment alegre. Per recordar.
EliminaUn moment per col·leccionar... Molt bonic, Teresa!
ResponEliminaI tant! I amb la càmera fotogràfica el fixem per sempre.
EliminaM'enduc "el mirall que ens acompanya" i et segueixo, Teresa!
EliminaUna lliçó de vida, compartir: per rebre ens hem de donar.
ResponEliminaSembrar-nos la vida de moments compartits per somriure en la soledat.
Elimina