Itineràncies poètiques: Mots i silencis

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Mots i silencis
trenen el vers,

són llum de moments

són ombres al vent.

Són cara i revers

d'una fulla madura,

són fil i ganxet

de fina estructura.

Teixit de llibre,

vernís antioblit,

captaires dels ritmes

sons d'argument seguit.

Mots i silencis,

somnis caçats al vol,

matèria de poema

impulsada pel cor...

xavier pujol26 d’octubre del 2014, a les 8:26
Molt bonic. Ve de gust tornar a llegir-lo.
ResponElimina
Respostes
rebaixes26 d’octubre del 2014, a les 11:05
escoltant el degoteig del poema m'entra una suau brisa que m'acarona. gràcies per l'instant. Anton.
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas26 d’octubre del 2014, a les 13:27
La lletra és molt maca i la música encara més... Un poema per recitar en veu alta. No us en estigueu...
ResponElimina
Respostes
M. Roser26 d’octubre del 2014, a les 14:22
Amb molts petits silencis, podem fer un gran mantell per aixoplugar-nos d' estridències inútils...Petits com aquestes rodones de frivolité, tan boniques...
ResponElimina
Respostes
Galionar26 d’octubre del 2014, a les 15:19
Mots i silencis... Qui sap quin dels dos fa sentir la seva veu més alta...
Una abraçada!
ResponElimina
Respostes
mercè27 d’octubre del 2014, a les 10:42
paraules en abraçada silent.
una bellísima cadència.
ResponElimina
Respostes