Vaig dir: atura't!L'oblit no ha de ser fosc.
Un bany de lluna
sobre mots i silencis
retorna la innocència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Farem créixer la lluna aquesta nit entre tots, Carme, i una munió d'estels brillaran més que mai; els poetes miren al cel i el canten. Com m'agraden el teu poema i la teva lluna...!
ResponEliminaUn bany de lluna, faça fred o calor... ;)
ResponEliminaEm quedo entre els teus mots i silencis, Carme.
ResponEliminaagafo el teu atura't... a veure si el bosc ens ajuda. Anton.
ResponEliminaCom a home-llop que sóc, udolo innocències a la llum de la lluna plena.
ResponEliminaEl meu oblit tampoc és fosc, i retorna el passat innocent.
ResponEliminaLa lluna ens retorna els oblits foscos, i amb la seva claror es tornen de llum...
ResponEliminapàlida llum que emmascara defectes no oblidats !!
ResponElimina