nuats

(imatge de la xarxa)

Més que abraçades, necessito,

-que de petiteses en tinc el cap curull-

entortilligar-me al teu coll, ferm el braç

però tendrament

nuant mà amb mà, sentint la teva galta

mentre el teu batec s’uneix al meu

en un cant  mut i lànguid,

dolçament...

Allò que ja és passat, enrera queda

reomplir el meu haver a la llibreta

dels passos perduts, no en vull record

només dels guanys, que cal encetar

complicitats còsmiques

serà el ball de festa d’un nou nord

sense la fredor de les mans toves

massa buides

(seguint molts fils)