que els braços nuats
ens diguin més que les paraules.
Que la galta a la galta
ens faci perdre la por.
Cada gest un regal
cada pas un camí.
Necessito moltes més-que-abraçades:
que vulguem mirar lluny
al mateix horitzó.
Una fotografia, regal de la Pilar
(seguint la Zel)
Aquest poema és molt profund, Carme. Em fa pensar que el cel és el mateix per a tothom, independentment de l'ús horari i del temps meteorològic. L'horitzó, però no. Aquest varia per coses i causes diverses. Voler mirar el mateix horitzó que alguna altra persona, és una màxima que potser tots hauríem de buscar.
ResponEliminaM'ha encantat.
Gràcies!
Em tempta seguir-te en l'horitzó...
ResponEliminaPreciós!
Una corrua divina!
ResponEliminaÉs un amor especial el que es comparteix mirant els dos, el mateix horitzó...
ResponElimina