La vida, s'hi arrapa amb força.
Em pregunto si esllavissar tendreses
és posar tendresa als llavis?
Una poderosa heura creix
té cor, cos i també canta:
" per les parets del tant li fa,
plouen somriures , ¿no valen més
les nostres vides que les vides
etèries de les cotitzacions?
tenim riquesa, comptem
les abraçades amb escreix!
superàvit d'afecte!
dèficit de mala llet!"
i per l'espiell veig llum
d'un fanal d'espills blaus
( intent de seguir-vos Cantireta, Zel, Carme, Deo, Fanal Blau)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Elfree un molt bon seguiment multitudinari i esperançat...
ResponEliminaTant de bo no se'ns acabi mai el superàvit d'afecte i el dèficit de mala llet!
Però, però, noies, un xic de mala llet convé, oi? Si no, no ens en sortirem!
ResponEliminaSegurament que convé, Zel, no et dic pas que no... però on no n'hi ha no en raja, prou que ho saps... i aquesta frase val per tot, fins i tot per al mala llet.
ResponEliminaI fa poca estona al blog de l'Enric Bagué, (on també es parlava de mala llet, mira tu, quin diumenge!) li he preguntat si sabia on en venien. :D.
I... mira, m'agraden aquestes converses itinerants... ahir, avui... poesia i pensament!
Bon diumenge, Zel!
Quins dos darrers versos tan bonics i quina complicitat! :) Bon diumenge, i plujós.
ResponEliminagracies noies! ei zel si una mica de mala llet va bé però aquí no dona....a fora sí....
ResponEliminaMolt bo aquest espiell.
ResponEliminaPreciós, preciós!
ResponElimina:)