Arribo tard, però em sabia greu haver oblidat les Itineràncies per aquest homenatge a Foix.
Un sonet de De sol i de dol... un que no he llegit avui, als homenatges .
Saber narrar en llenguatge vigorós
Deler i desig, i plers, i sense esforç
Rimar bells mots amb el ritme dels cors
Amants o folls; i gens fantasiós.
- Oh dolç fallir!- coronar de lluors
Éssers de carn, tot oblidant els morts
I l'ombra llur, reial, i d'un bell tors
Reprendre el tot, vital i rigorós.
Saber sofrir sense llanguir, i amar
sense esperar, i essent ardit, del segle
Témer l'enuig i al nàufrag dar la mà.
Viure l'instant i obrir els ulls al demà
Del clar i l'obscur seguir normes i regla
I en mig d'orats i savis raonar.
Homenatge dedicat a tots els orats i savis, que volen viure l'instant i no tancar els ulls al demà.
Jo no sóc ni orat ni savi però si vull viure intensament l’instant i no tancar el ulls al demà.
ResponEliminaMai és tard. :DD
De vegades, cal esperar per ampliar horitzons.
ResponEliminaCarme... ara em fas dubtar... t'he dedicat el post a tu també o no? he he he... segur que sí. :)
ResponEliminaPilar, doncs potser el que menys importa és esperar i el que més m'agrada és ampliar horitzons. Gràcies guapa!
bonito poema.
ResponEliminahas triat un sonet foixià que m'ha agrada molt! bon homenatge!ui ha tornat a canviar l'aparença de les Itineràncies...
ResponEliminaLa Júlia de La Panxa del Bou també l'ha escrit per l'homenatge d'en Foix:
ResponEliminahttp://lapanxadelbou.blogspot.com/,
i l'Helena Bonals també.
Crec que li senta bé a les itineràncies i m'agrada que les itineràncies també s'hagin afegit a l'homenatge!
Genial Foix, bonic homenatge
ResponEliminaSeguirem endavant enllaçant poemes.
ResponEliminaQuan la intenció és bona i de cor, sempre és benvinguda.
ResponElimina"rimar bells mots amb el ritme dels cors", aquí és on rau l'essència de tot!!!
Potser no has trobat aquest sonet pels homenatges, però els tres primers versos apareixen a la convocatòria d'en Parèmies.
ResponEliminaÉs un text fantàstic...
A mi també m'ha agradat que les Itineràncies estiguen en l'homenatge. Potser tots som una mica orats i una mica savis, amb una petita oradura, que és la guspira necessària i una petita saviesa més aviat intuïtiva (parle per mi), l'altra, la saviesa gran, ja costa més assolir-la...
ResponEliminaUn mestre, Foix. Mestre pastisser i poeta.
ResponElimina