Existim només per hàbit, acostumats
a fer de cada dia un ritual de vida
sense pensar en allò que fa de cascascun
algú sublim, una peça única.
Vivim cada present d’enllà dels nostres ulls
amb un gest tràgic, cansats d’éssers roïns
que gairebé, si no estem amatents,
acabaran trencant-nos a bocins
(Zel, seguint Deo)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminahi ha qui no es cansa de ser roín...
ResponEliminaPoema cru, Zel. I preciós.
Intento seguir aquest present dur.
ResponEliminaHi ha un risc que s'evidencia cada dia més... d'acabar fets bocins. Un país de malson!
ResponEliminauf ara voldria seguir-te....impressionant zel!
ResponEliminaSi ens trenquem
ResponEliminaaltres en destroçaran.
Altres que no ens paeixen
i viuen en nostra carn.
Amatents a l'hora
que ja no implora
més que el seu.
.............. Anton.