Obro comportes i deixo anar el doll.
Petiteses escampades, menystingudes...
I la germanor que les recull.
No crec en el gran valor de la vida.
Petita i efímera com tot.
Reflexionar me'n canvia la mesura.
L'espill de llum amic, ens multiplica.
dissabte, 20 d’octubre del 2012
L'espill de llum
(seguint Zel i els comentaris filosòfics de tots)
El teu respir l'aire ressuscita.
Obro comportes i deixo anar el doll.
Petiteses escampades, menystingudes...
I la germanor que les recull.
No crec en el gran valor de la vida.
Petita i efímera com tot.
Reflexionar me'n canvia la mesura.
L'espill de llum amic, ens multiplica.
Obro comportes i deixo anar el doll.
Petiteses escampades, menystingudes...
I la germanor que les recull.
No crec en el gran valor de la vida.
Petita i efímera com tot.
Reflexionar me'n canvia la mesura.
L'espill de llum amic, ens multiplica.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Que dolç...
ResponEliminaAmb tu, paraules.
ResponEliminaAmb mi, passes petites
desfent la boira.
L'espill de llum amic
ens reconforta.
Mira a quines hores...però (al meu aire) et segueixo!
ResponEliminaPreciós el poema de novesflors, oi?
M'agraden les petiteses escampades.
ResponEliminaLa vida, petita i efímera, però d'un gran valor...les petites coses la fan gran...
ResponElimina