Quan s’esllavissen les tendresses
deu ser, potser, que n’has donat tantes
que l’entorn n’és massa ple
que tu no saps d’estalvis, en això de donar
amor i companyies, i si que val
el saber-te a prop, quan tot és fosc
i sembla que s’ha perdut l’olor de germanor
Allà, al mur on s’estavellen les males rauxes
fa de bon trobar un espill de llum,
la teva
(seguint Carme)
Et segueixo i li dedico els meus versos a la Carme Rosanas i a la resta d'itinerants!
ResponEliminad.
Escrivíem a la vegada , deo... tu ets més ràpid!
ResponEliminaPreciós aquest poema! M'encanta!
ResponElimina