dilluns, 22 d’octubre del 2012

Ombres

Sobren abrics
manquen llençols
i no hi ha temps.

Endreçat  el desig
com peces de puzzle,
ja no el direm.

El doll de la veritat,
que abans  fluïa,
no el sé trobar

Em queda  el silenci,
i sé que a tu t'agrada.

8 comentaris:

  1. Silenci...
    Per llegir-te i gaudir del teu art!
    :)
    A mi també m'encanta!
    Molt millor el dibuix que la foto, Carme!

    ResponElimina
  2. Tornarà... segur!

    :) M'agrada intentar resseguir les ombres amb els dits... si són tant boniques i suggeridores.

    Un petó, preciosa!

    ResponElimina
  3. Queda el silenci... Quin final per a un poema bell i un dibuix càrmic total ;)

    Et segueixo, amfitriona!


    d.

    ResponElimina
  4. M'agrada, intento seguir el silenci.

    ResponElimina
  5. No vulgueu el silenci inescrutasble.
    Parlem de silenci consentit.
    Del que sabem el que vol dir
    per que calla... i aten.
    o si no, sabem que hi ha
    dins del silenci.
    deu ser com aquell JO
    que no descobrim.
    ...........Anton

    ResponElimina
  6. Em sembla que aviat mancaran abrics...
    El silenci també es pot compartir.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons