manquen llençols
i no hi ha temps.
Endreçat el desig
com peces de puzzle,
ja no el direm.
El doll de la veritat,
que abans fluïa,
no el sé trobar
Em queda el silenci,
i sé que a tu t'agrada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Silenci...
ResponEliminaPer llegir-te i gaudir del teu art!
:)
A mi també m'encanta!
Molt millor el dibuix que la foto, Carme!
Tornarà el bon temps, però.
ResponEliminaTornarà... segur!
ResponElimina:) M'agrada intentar resseguir les ombres amb els dits... si són tant boniques i suggeridores.
Un petó, preciosa!
Queda el silenci... Quin final per a un poema bell i un dibuix càrmic total ;)
ResponEliminaEt segueixo, amfitriona!
d.
M'agrada, intento seguir el silenci.
ResponEliminaNo vulgueu el silenci inescrutasble.
ResponEliminaParlem de silenci consentit.
Del que sabem el que vol dir
per que calla... i aten.
o si no, sabem que hi ha
dins del silenci.
deu ser com aquell JO
que no descobrim.
...........Anton
En el silenci també hi ha bellesa.
ResponEliminaEm sembla que aviat mancaran abrics...
ResponEliminaEl silenci també es pot compartir.