Al
girar la corba del km.16
es
divisa la silueta sempre encisadora
sobre
el cim, avui envoltat de boires,
altres
vegades parant el sol des de primera hora.
Ribelles,
majestuosa,
coronada
amb el castell
que
vigila des de dalt
la
plana que l'envolta respectuosa.
Quilòmetres
amunt i quilòmetres avall
van
passant els uns i els altres
prop
del turó sec i pedregós i
quedant
prendats del teu encant.
(Seguint deomises)
Ja parlàvem, més avall de viatges, i això s'ha materialitzat, aquí en el teu poema. Un viatge fantàstic cap a Ribelles.
ResponEliminaMolt maco. On és, Ribelles? Caldrà posar-lo a l'agenda del cap de setmana...
ResponEliminaTe segueixo, amb l'excusa de llocs alts per aconseguir fites, qui sap si impossibles...
Jo tampoc sé on és Ribelles, però l'has il·luminat!
ResponEliminaRibelles, pels qui no ho voleu saber és a Lleida,a la comarca de la Noguera, prop de Ponts. Des de la carretera té una vista espectacular, o com a mínim a mi m'agrada moooolt i m'inspira moltes vegades. En tinc mil fotos!
ResponEliminaEncantador poema, encantador viatge a Ribelles!
ResponElimina