coixí

Una llarga caiguda d’un cim inabastable

un coixí d’herba humida que assuaja aquest caure

enfilada altre cop als turons de les hores

bo i sabent que de nit sento el cap inestable

serradures menudes són el llast de les ànsies

i les hores s’esmunyen al rellotge de sorra

aferrada als coixins amb les dents esmolades

rosegant el delit de perviure i saber-te

proper, i somriure...

(Zel seguint les noies i Deo)