estimo, encara, els teus ulls.
clars, profunds i nets.
Que s'esquitllen
de gàbies estretes
on enquibeixes els mots.
Il·luminen amb claror de lluna plena
eclipsant petites espurnes de llum.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quan claregi seguirà l'estima als ulles, o bé apagarem la bombilleta per que ja tenim la claror diàfana del sol ? Ai, que sabem que hi han espurnetes que cabtiven més que certes clarors potents, que ens semblen inabastables. Anton.
ResponEliminaGoso seguir, amb un intent de haiku, amfitriona!
ResponEliminad.
Aquesta nit els ulls i la lluna són clars i nets, i enlluernen...
ResponElimina