
L'espectacle comença:
negra nit fora d'hores,
llums al rerefons
i soroll.
Llamps i trons,
i de cop bufa el vent,
sense compasió,
fret i a tota canya,
gelant l'ambient
i obrint el teló a la dama de la nit,
La Lluna,
que contempla impasiva el show,
que sembla riure's de tots nosaltres
que no ens sabem moure sinó en la rutina.
(Seguint la Fanal Blau)
Avui ha tocat el dos ben aviat!
ResponElimina:)
Gràcies, Laura!
Segueixo!
molt maco..m'agrada
ResponEliminaAra que voldiem caloreta, ens l'eixarazgall del fred... No té compassió... i ja ho dius bé que la LLuna se'n en riu... Anton.
ResponEliminaLa lluna se'n riu de nosaltres i té bons motius!
ResponEliminaEl bon pagès mira la lluna abans de sembrar.
ResponElimina