Flocs de neu s’esmunyen entre els seus cabells,
ja blancs, i es desfan
degoteig d’aigua ja poc freda, amb l’escalfor
del seu alè càlid,
que alena entre els dits, i mira el cel, encara gris
però enllà es veu l’ull
i diu, segur que ha entrat el fred, i el vent altra vegada
i el gos udola
(seguint l'Elfri)
volo amb el teu vent...
ResponEliminaUna bona cadena de poemes, són preciosos i molt ben lligats!
ResponEliminaSí, es nota que ha entrat el fred.
ResponElimina