I després de mudar-se calla
vestit de garlandes despentitat
amb la cabellera al vent , tot mudat
amb un somriure als llavis...
dibuixat amb flocs de neu i cristalls
de color blau ....
( tot seguint fanal blau)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Oh!Oh!Oooooh!
ResponEliminaQuè maco!
Quina venada ens està sortint! No se si és la tardor, la lluna, o què però està clar que malgrat el fred no deixem refredar les neurones.
Petons, poetes.
Que bonic, ja m'apunto al vent...
ResponEliminaM'encanta... a veure si avui puc seguir-vos!
ResponEliminaBon poema, intens i suggerent. Penso que l'objecte poètic poden ser moltes coses, i això encara li dona una volta i un altre als versos.
ResponEliminaSalut.
Queda bé aquest despentinat.
ResponEliminacarai moltes gràcies! m'ha sortit com el vent....
ResponElimina