...i traicions

els llavis s’omplen de dolçor

i tanca els ulls, sotmesa...

no veu la mirada tèrbola que fuig

i es mira l’altra, balanceig de malucs

que criden ànsies

i el mateix desig que dóna

s’esmuny pels ulls al racó de les ombres

i tanmateix, encara abraça ferm

aquella que ja és vençuda

(Zel, seguint el camí dels petons)