diumenge, 28 d’octubre de 2012

...i traicions

els llavis s’omplen de dolçor
i tanca els ulls, sotmesa...
no veu la mirada tèrbola que fuig
i es mira l’altra, balanceig de malucs
que criden ànsies
i el mateix desig que dóna
s’esmuny pels ulls al racó de les ombres
i tanmateix, encara abraça ferm
aquella que ja és vençuda


(Zel, seguint el camí dels petons)


2 comentaris:

Google analytics

Llicència Creative Commons