Abriga com un mantell que ens cau a sobre. Poema bonic, bonic.
A veure, a veure... si la nit abriga...
Ai, amigs, procura't la manta doblai encen la caloreta interna... que jo jas tremolo... Anton.
M'agrada, la nit abriga la pena sota els llençols.
Abriga com un mantell que ens cau a sobre. Poema bonic, bonic.
ResponSuprimeixA veure, a veure... si la nit abriga...
ResponSuprimeixAi, amigs, procura't la manta dobla
ResponSuprimeixi encen la caloreta interna... que jo jas tremolo... Anton.
M'agrada, la nit abriga la pena sota els llençols.
ResponSuprimeix