Toc, toc, què puc passar?tinc ganes d'existir,
arribo carregada d'il·lusió
i plena d'aire fresc.
Tu decideixes,
tens la nansa a les mans.
Vota'm.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Et voto, sense cap dubte, però malauradament la teva existència no depèn d'un vot, sinó d'una decisió.
ResponEliminaUn poema que m'ha fet reflexionar.
Jo també et voto, les ganes d'existir sempre han de guanyar!
ResponEliminaUna metàfora plena de sentit!
Et segueixo montse, per quan arribi!
ResponEliminaMoltes mans a punt, per donar la benvinguda a la il·lusió...
ResponElimina