Gronxa’t amb mi, sents l'escalfor?
jo et guardaré dels malsons
Tanca el ulls, i dorm, i somia núvols
de tots els colors
T’explicaré fluixet que cada dia és nou
i et donaré alè i les hores
de cada dia, i la companyia, t’acostaré la mà
per si et cal suport per caminar
m’escoltaràs el cor
Mira endavant, sense por
que sóc a prop, per si de cas et cal consol
Si estàs cansat, torna al meu costat
seré bressol, si vols
i junts farem fora tots els dracs
(zel, seguint la llum de Fanal Blau)
Mmmmmmmmmmmm...així no hi ha drac que espanti.
ResponEliminaLa seguretat és una de les claus per un futur feliç, oi zel?
Gràcies per procurar-la.
molt maco zel et segueixo fent un viratge
ResponEliminaM'apunto a fer fora tots els dracs!
ResponEliminaBonic i reconfortant.
ResponEliminaÉs ple de tendresa.
ResponEliminaHe fet un poema que es relaciona amb els dracs sense anomenar-los.
Segur que espantes tots els dracs. Poema dolç.
ResponElimina