dimecres, 24 d’octubre del 2012
Acull-me
Acull-me.
Vetlla'm el son
i sigues empar.
Apropet,
perquè et pugui prémer el dit
si cal,
i quan calgui,
tingui la mà lliure.
No em diguis sempre que si,
ni sempre no.
Acull-me.
Acomboia'm
a la llum del dia.
Deixa'm créixer
sense pressa
i amb el temps que em correspon
per ser infant.
Acull-me,
jo no ho puc decidir tot,
però deixa'm preguntar-te.
Acull-me,
fes que ens gronxem
en els somriures,
i estima'm.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quina dolçoreta...
ResponEliminasi molta tendresa
ResponEliminaDolcet, dolcet...
ResponEliminaNo podria pas recitar aquest poema. Se m'omplen els ulls de llàgrimes...
ResponEliminaEs dolç com una cançó de bressol.
ResponElimina