dimecres, 24 d’octubre de 2012
Acull-me
Acull-me.
Vetlla'm el son
i sigues empar.
Apropet,
perquè et pugui prémer el dit
si cal,
i quan calgui,
tingui la mà lliure.
No em diguis sempre que si,
ni sempre no.
Acull-me.
Acomboia'm
a la llum del dia.
Deixa'm créixer
sense pressa
i amb el temps que em correspon
per ser infant.
Acull-me,
jo no ho puc decidir tot,
però deixa'm preguntar-te.
Acull-me,
fes que ens gronxem
en els somriures,
i estima'm.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons

Quina dolçoreta...
ResponSuprimeixsi molta tendresa
ResponSuprimeixDolcet, dolcet...
ResponSuprimeixNo podria pas recitar aquest poema. Se m'omplen els ulls de llàgrimes...
ResponSuprimeixEs dolç com una cançó de bressol.
ResponSuprimeix