dimarts, 23 d’octubre del 2012

Penyora

Somiar,
travessant el desert.
Record  de bells oasis.

Un arbre  solitari
goig i penyora.

5 comentaris:

  1. Provo de seguir-te en l'interior del que dius.

    ResponElimina
  2. Sols com arbre
    en el reduit oassi,
    ens neguitegem
    quan la sorra
    el vent l'escapoleix.
    per què volem la sorra
    si sols hi tenim els peus ?
    ................. anton.

    ResponElimina
  3. Sempre hi ha un miratge que ens empeny a seguir.

    ResponElimina
  4. Aquest arbre és el rei del desert, ningú li fa ombra...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons