sang

Els meus delits de pàtria -ja ho deien els poetes-

vénen d’un somni antic, molt vell,

camins solcats de sang i runes,

vençuts i desnonats, perdent totes les lluites

Ens hem fet grans llepant-nos les ferides

talment com gossos, sols i desficiosos

cridant contra ignorants, erms de sentiments

sabent que ens volen orfes de terra i captius

avars ignorants, ens miren despectius

curulls d’odi, ens trepitgen, rancuniosos

No saben, insensats, que tenim a la mà

un pom de flors precioses fetes d’esperança i plors

i el darrer alè a punt per, si cal,

tornar a adobar la terra amb sang, morir matant

i véncer tots els dracs del món.

(seguint Deo)