PERQUÈ SÍ

Quan escric, entre la tenebra
i el dol de veure'm finida
al final del vers esquifit,
i quan visc, dolguda per la pausa
obligada de la pensa i l'alè,
allò que en queda és l'essència,
la base i el greix del que suposa
conéixer la Montse i llegir
algú que es fa passar per mi.

Seguint-me a mi mateixa, perquè sí ;)

David

Nasqué tal dia com avui,
un dissabte de febrer,
de fa 27 anys,
deu minuts abans de les dues de la tarda.
Les primeres hores fou “el nen”
les àvies volien el nom
dels avis morts, pel nét;
jo em negava.
I “el nen” es va dir David,
aquell dissabte, empolsinat de blanc,
a mitja tarda.

Ocàs

En el llindar d'un murmuri,
amb moltes coses a dir,
emmudint,
tons vermells, tenyeixen d’anyil la calma;
s’adorm el sol.
La tarda sospira;
corre darrere  l’espectre de llum que s'allunya
vestit de groc.
Al lluny,
vibra l'aura, que pinta de llums
el vellut fosc que apareix.

Acolliré el silenci

Acolliré el silenci
al traç de cada mot,
al laberint desdibuixat
d'un somni qualsevol...


I ones de veus ocultes
augmentaran el seu volum
-seran un dia el gran so-
per musicar-vos les oïdes
quan aixequeu el vol,
pobles ignorats del món.

Prímules

Desfullarem encara
les darreres  paraules.


I acollirem 
el llarg  silenci.
Refugi i certesa:
El blanc  de les prímules
ho perfumarà tot.

Prímules (de deomises)

[intentant seguir la Carme]


Dolls per seguir-te.
I totes les certeses
A tu em recorden.
Acolliré el silenci
En el blanc de les prímules.


d.

Totes les certeses

Mirant  la llum reflectida
el món es va omplir  de flors.
Érem  tot u, batec i clarors.
Ens somriuen els dins
de tanta  festa.
S'obren  ballant les  finestres
de tant  d'amor.
Sota  les grosses  gotes
d'una  pluja ben llisa
totes  les  certeses
entre  els teus  colors.

Certeses

Em somriuen els dintres

mentre us penso,

i, alhora, us penso i us somnio

més d'una, 

dues 

i tres vegades,

sentint del cert,

que em somriuen els dintres.

I mirant la llum reflectida,

sé que us estimo.

Certeses.

seguint la carme

Potser  

seria  deliciós  dir-vos  

vos estim...

dit  amb  aquests  bells  

mots  de la nostra parla.
Com gust  de magranes  als  llavis.

I manllevar  totes  les formes

que  pren el desig d'estimar.

També  seria  encisador

dir-te que t'estime...
amb  olor  de tarongina,

perquè així em sembla  

que tot  pren un altre  ritme.

Igualment plaent  

se'm fa dir-te que t'estimo.
pintat del groc recent de mimosa.

Em caldria cap  excusa

per  poder dir-t'ho tres voltes?

vos imagino aprop

Resiliència (de deomises)

[intentant seguir la montse]


La llum plorosa,
Aquest riu de tristesa,
Ens fa de guia
Cap al final del túnel,
Amb foscúria per viure

(Resistir sempre,
Per avançar, la força
Del vent contrari).


d.

SEGUIR

La cuca de llum,
dins d'aquest pou de dolor,
ens fa de guia.

Poètica incendiària (de deomises)

[Intentant seguir la cantireta, i lamentant el silenci...]


Ara que tot és tan tendre,
Bufaré espelmes de dolor,
Incendiaré fins a la cendra
Aquest abandó, aquesta tristor.

Mots que creixen en una queixa,
La queixa que he de comprendre
Abans que el dolor, que esqueixa.


d.

PLOREM

Cremaran els dies

en el front dels que estimen

la passa i el peu mesurat.

No hi haurà pausa

en el temps per aprendre

com ens movem

entre la tenebra del plor

i la matinada del ròssec.

I mentre jo estimo

la penyora a canvi,

tot canvia.

I mentre crema la cera del vot,

bufo dies d'estels des del meu lloc,

que ningú encara ha dibuixat.

Però ploreu, 

ara que tot és tan tendre.

Estimant el deomises, i la família que ell tant aprecia, amb tot el respecte del món.

Innocència (de deomises)

[intentant seguir la cantireta]

R. B. R.
(el motiu del poema, al comentari)

Ona mare,
Dolça empara
Del matí,

M'aclapara
L'aigua ignara
Del destí,

El verí
Que reclama
Una cama
Innocent.

Ona clara,
Quant cal témer
Si el dol crema
El present?


d.

ONA

Ona mare,

amb braços que allarguen 

la vida a la terra

amaro la sal,

m'aferro a la pell,

i et duc endins si mores,

tot torna a mi, 

tossuda, vertical.

Seguint deomises

Inèrcia (de deomises)

[intentant seguir l'Elfri]


Bressol i inèrcia,
El pit matern perenne.
La mar m'abraça.


d.

Ona ( seguint ...)

Ona entossudida , persistent
sense aturar-se proclama
incansablement la seva veu
Ona rere ona i no s'amaga
persevera i torna sempre
a fer el camí cap a la platja
Ona vaivé, ona persona
ona , cel, i barca sense rems
ona fidel , ona que juga com un nen

Ona tossuda

que mai no es cansa

va i ve vora teu

de nit i albada.

Afèresi nostàlgica (de deomises)

[intentant seguir la montse]


Observar el núvol.
Potser esperar la pluja,
L'aigua glaçada.
Desfer-me de la vetlla
I, de nou, no trobar-te.


d.