Les nits de la vella Tarraco
com les trobo a faltar
passeig per la Rambla
les festes del barri
de la Capona el seu toc al campanar
i aquella part alta
de corredisses d’infant
carrerons foscos de complicitat
dels primers petons d’adolescència
dels que no he fet mai de gran
Si les teves mil•lenàries pedres parlessin
de quans cors robats
(seguint a zel)
Mon, els poemes segueixen perfectament, sense haver-nos-ho proposat, tots hem anat cap a la nostàlgia de temps passats... :)
ResponEliminaQuants cors robats, Mon en tants anys d'història! :)
I ara, encara, parlant, ens robem els cors els uns als altres, eh que si?
ResponEliminaSiii es veritat zel, però oi que es bonic?
ResponEliminaQuè bonic!
ResponEliminaDonen ganes de visitar-la.
També m'ha fet recordar la mítica cançó d'Els Pets: "Tarragona m'esborrona".
Decidit. Un dia faré el viatge fins a Tàrraco.
Aquests versos m'han dut records, m'han dut a casa... I la imatge em recorda a la baixada dels pilars i al Cau! :) La part alta m'encanta...
ResponEliminaGuspira jo vaig naixer molt a prop d'aquesta foto
ResponEliminaJo, durant una època, hi vaig viure. M'agrada molt la part alta. És com un poblet a part...
ResponElimina