que al bell mig de la nit
eclipsa els estels
i mil secrets ancora.
Tenyeix d'or el llit
i amara amb llum el vidre,
s'alia amb el vent
per musicar-te el somni.
Petita i rodona
que al bell mig de la nit
rep gemecs esbiaixats
o aquell somriure tàctic...
Barcelona dóna per molt i la seva lluna també... i ens hi anem passejant.
ResponEliminapetita i rodona, la lluna de barcelona..
ResponEliminaun poema molt bonic!
Segueixo la petita i rodona isabelina, però la trasllado a Tàrraco, amb permís.
ResponEliminad.