- fotografia de Brangulí-
una
barcelona
petita
i
rodona
cara
de
poma
.
de
mirada
trista
de
tanta
guerra
.
.
la
cara
de
pena
de
cada
nena
.
de
cançons
que
volien
un
món
millor
.
la
meva
barcelona
petita,
la
de
sempre
.
la
que
tant
volia..
la
que
ho
ha
perdut..
.
.
.
M'ha vingut al cap...
ResponEliminahttp://www.goear.com/listen/4bc72f5/barcelona-i-jo-joan-manuel-serrat
Chapeau, lolita!
fanalet, quina gran cançó... ara me la poso..:)
ResponEliminaamb cançó... et segueixo, lolita...
ResponEliminaBarcelona
ResponEliminapetita
amb
mirada
de
fada
.
.
.
ens
enamora
tothora
tant
si
és
tard
com
si
és
d'hora!
És curiosa la puntuació que fas servir, només dos punts suspensius, o bé dos punts finals, no sé com s'ha d'interpretar. "la/ que/ tant/ volia.." seria la primera opció, "la/ que/ ho/ ha/ perdut..", la segona.
ResponEliminaIsabel, i molt ben seguit...!
ResponEliminaCarme, t'ha quedat rodó! ara no sé si aquí ho fem això d'anar fent créixer la poesia al post..?
Helena, tal com tu dius! és que m'he embolicat una mica amb tant de punts !:)
No cal, lolita, a vegades el comentari surt així. però només és un comentari. Gràcies!
ResponEliminaBarceona, lost in translation!
ResponEliminaBonic poema!