L'aigua, s'atebiava clara,
més que mai, temptadora.
En les nits d'estiu
entre el mirall i l'abisme
els peus nus, provocadors
la tastaven enjogassats.
La por,
la fosca,
la llibertat,
la transgressió.
Els riures,
la felicitat,
la pell mullada,
la porta oberta.
(seguint Zel)
nits d'estiu sobre la sorra
ResponEliminamirant al cel, buscant la lluna
buscant...
Et seguisc.
ResponEliminaGràcies, Mon, pel teu regalet!
ResponEliminaNoves flors, doncs ara vaig a llegir-te. Gràcies!
Que maco, que juganer, i tendre...
ResponElimina