Entre el mirall i l'abisme transitem per la vida
perduts en la màgia dels núvols distants
o bé fuetejats per la pluja com vidres de finestra
i plou a fora
i plou al cor
i plou
però un dia petit ha fugit la tempesta
ens arriben olors de geranis, les gotes són flors
i obrim els porticons de bat a bat
descobrim que la lluna ens espera
i ens espera la mar, tan distant com els núvols
i el sol, que ha solcat el matí per fer-nos costat.
Allunyats de la boira i l'abisme
travessarem l'espill fins que torne la por.
(Seguint Carme i recordant Serrat)
Gràcies, bonica, no me'n puc estar...
ResponEliminaUn dia petit
d'olor de baladres,
colors d'hibiscus gegants.
I l'abisme queda lluny
i el mirall sempre davant
per poder-lo travessar.
Noies, em trec el barret...
ResponEliminaes molt bonic aquest poema
ResponEliminaDe vegades plou al cor
ResponEliminai no saps ben bé perquè.
De vegades plou i fa sol
plou i no vol ploure
però dol.
Plou en el teu cor i prou
sense pressa ni repòs.
De vegades plou i no fa fang.
Plou sense llamps i sense trons.
I l'anima fuig com un gos sol
que no troba aixopluc en lloc.
De vegades plou sense fer enrenou
i plou, i plou,
i plou al cor.
I hi ha llenya al foc i tall al plat
i entre el llençols dorm un somni grat.
Però res d'això es prou:
quan vol ploure plou
i plou, i plou,
i plou al cor.
http://www.goear.com/listen/1ae93b4/plou-al-cor-joan-manuel-serrat
En el teu poema, novesflors, també s'hi escolta la música.
Jo també et felicito!
Tard, o no. Vinc a seguir-te.
ResponElimina