DIADA ESTELLÉS

M'he pres la llibertat d'homenatjar Estellés des d'aquest blog on sovint s'arrebossa poesia. Algú ho havia de fer.... Crec que teniem de deixar el nostre testimoniatge de l'event

POST-MORTEM 

Hi ha dies, hi ha certs dies, ja veus ara,  

estic morint-me de tristesa, plore,  

pense en tu i et voldria al meu costat:  

ara sí que seríem ben feliços. 

Tot t'ho perdone, vida meua, tot,  

t'ho perdone, ho oblide, res de res,  

ara seria el teu amant sol.lícit,  

tractaria d'entendre't, de comprendre't. 

Que em note sol, que toque soledat,  

que no puc més, recorde i et recorde,  

recorde tot allò que no hem viscut. 

Que estic morint-me, que vull viure, que  

vull que tornes i prendre't una mà,  

agafar-me a la vida, que m'acabe.