PREC

Oh viatger cansat

que entre tenebres vius,

deixa que la lluna t’acaroni

amb els seus suaus dits.

Que et curi les nafres del llarg camí,

que consoli el dolor que portes dins

i que els seus raigs t’omplin

com m’omplen a mi.

Pren-la per penyora de bon matí.