Paladejar la llibertat
i assaborir les aromes.
Als ulls, els colors.
A l'olfacte, la fragància del vent.
A l'oïda el reclam musical.
Al gust, el dolç regust de revolta.
Al tacte, la dolça sedositat de poder
sentir-la a la pell.
(seguint la montse)
dilluns, 21 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
pPeciós fanalet, m'encanta... no segueixo perquè se m'acaba el temps de pati... :)
ResponEliminaPreciós... (no sembla tan difícil d'escriure, oi?)
ResponEliminaFelicitats, m'encanta aquest poema tan perfumat.
ResponEliminaFins las pell en sent
ResponEliminala sedositat dels sentits
que exclamen llibertat.
.................Anton.
Intento seguir-te, fanalet
ResponEliminad.
Llibertat llibertat.
ResponEliminaPreciós. Una utilització molt bonica de la sinestèsia.
ResponEliminaUn plaer pels sentits
ResponElimina