Em sé feliç
contemplant
el somriure de gairell
de la lluna minvant.
Els estels espurnejants
com milers de pupil·les
emocionades.
L’ombra de la nit
entaforant-se
en tots els racons
de la meua geografia
assolada.
Em sé feliç
reprenent
cada record que m’adreça
l’univers
i em diu
que vius escampada
en detalls
per la seua infinita
memòria.
Bona nit, continuo seguint aquesta lluna.
ResponEliminaOstres, ostres, barretada, preciós, la lluna ha donat força, somnis, vida!
ResponEliminaViure escampada en detalls...preciós.
ResponEliminaJo l'hi he donat, sense saber-te encara aquí, un tomb de camí!
Preciós, home de tinta!
Sí senyor! un poema preciós... una cadena llunàtica que està quedant de meravella!
ResponEliminaMolt bonic també. També m'agrada.
ResponElimina