Llavors resistentsque conserven el gust
dels aromes de la terra.
Amb la petjada dels avantpassats,
amarats de suor mirant al cel,
exclamant aquest "ai" de pagès
amenaçador de mal temps.
I la presència de la Lluna,
que canviant de cara
avisa de l'hora de sembrar
i recollir els fruits,
que assaboriran plegats
al voltant d'una taula.
M'agraden les teves llavors que arrelen fort a la terra!
ResponEliminaMontse, et segueixo donant-li un tombet...;)
ResponEliminabon dia!
Poema ple de saviesa i d'esperança.
ResponEliminaM'ha encantat, és preciós, és planer, és vida!
ResponElimina