Capvespre enamoradís d'ànima i conjunt,
paraules de capvespre vora la flama de la
il•lusió, trenqui l'alba l’harmonia del nostre sospir.
Descansa la llum, el cos s'atura
mentre l'ànima reviu en el repòs,
en la calma de les hores fosques.
Les hores fosques s'endinsen entre els teus dits bohemis
d'acords dels meus besos reposats.
Acords de dits i de llavis
al ritme lent d'aquesta nit que ja avança.
Carme!! :-)))
ResponEliminaQueda veritablement PRECIÓS!!...
Ara bé, el text és tot teu i de Cesc jeje... només la "idea" ha estat meva ;-))
Però, què maco és, eh? M'agrada moltíssim... i ha anat sortint tan espontani que encara és més autèntic :-))
Preciós gràcies!
ResponEliminaHo anaveu enllaçant tan bé, que era maquíssim anar-vos llegint :-)
ResponEliminaHa estat un bon moment. Gràcies a tots dos. Un moment bonic.
ResponEliminaGràcies a valtros dues!
ResponEliminaGràcies a vosaltres dos, de veritat :-)) que jo, de fet, he estat d'espectadora i em fa posar vermella veure que m'has inclós... perquè en aquest jo no he escrit res... però em feia tanta il·lusió veure que us basàveu en el Tanka i que us inspirava... ufff... estic molt contenta :-))
ResponEliminaUAU! Quin trio poètic!!!!
ResponEliminaUna meravella. Felicitats a tots tres.
Gràcies :) dóna gust amb gent com elles :)
ResponEliminaEm feu somriure molt entre tots, de veritat :-))
ResponEliminaGràcies!!!
Un poema de mitja nit...Ara que us llegeixo (de nit) encara és més bonic!
ResponEliminafelicitats als 3!!!
De fet el text és Cesc / Carme / Cesc / Carme, les coses tal com són :-))
ResponEliminaÉs genial! Quan s'està a gust les paraules naixen i naixen sinceres i boniques... Formeu un bon trio! Felicitats!
ResponEliminaMmmm! La melodia dels dits ha fet sortir un acords preciosos!
ResponEliminaGràcies! sense elles no hagués estat possible! :)
ResponEliminaVa ser bonic, eh? :-)
ResponEliminaEra com si vosaltres dos fóssiu asseguts un al costat de l'altre i jo al davant i us anava mirant, ara escrivia Cesc, ara escrivia Carme, ara un, ara l'altre... en temps real :-)
En un temps real, de paraules i somriures. Va ser molt bonic. I malgrat que vam escriure el Cesc i jo, sé que sense l'Assumpta i els teus comentaris les coses no haguessin anat exactament de la mateixa manera. Assumpta catalitzadora d'emocions i de paraules. Una abraçada a tots.
ResponEliminaAbraçades ben grans!!! :-))
ResponElimina