M'assec al mur
mur i barana del camí
sobre el mar.
L'ombra ens tempta
i l'aire eixuga l'esforç.
La mar es plana.
Contemplem com s'omple
de vida, amb alegria
de dissabte assolellat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Narrat amb naturalitat representat tal com és, com sempe, exacte...
ResponEliminaA mi em sera més difícil asseurem prop de mar,fa temps que no c
ResponEliminapassa a salar-me el ulls. Anton.
Que m'espiaves? Si assembla tant al mur on seia.... ets una mica "bruixa"? Petonets dolça ;-)))
ResponEliminaTal com és, Cesc, bonic i natural. Una abraçada
ResponEliminaAnton, si la mar no ve cap a tu... hauràs d'anar tu a veure el mar! :) Una abraçada, Anton.
Anna, pot ser que sigui una mica bruixa, o potser seia una mica més enllà... Petonets
Tal com ha dit l'Anna, jo també trobo que el teu poema és la la imatge perfecta del que jo m'havia imaginat en llegir el seu! :-))
ResponElimina