Tu dius capvespre,
paraula que m’agrada.
Llum que descansa
per despertar demà,
quan la desvetlli l’alba.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Capvespre enamoradís d'ànima i conjunt, paraules de capvespre vora la flama de l’ il•lusió, trenqui l'alba l’harmonia del nostre sospir.
ResponEliminaCeeeeeesc!! El teu comentari és un preciós poema en sí mateix... posa'l si us plau!! :-))
ResponEliminaDescansa la llum, el cos s'atura
ResponEliminamentre l'ànima reviu ebn el repòs,
en la calma de les hores fosques.
Les hores fosques s'endinsen entre els teus dits bohemis d'acords dels meus besos reposats, gràcies per fer del comentari un petit poema, espero que no et molesti Assumpta.
ResponEliminaCarme, els vostres comentaris superen en molt el poema!! M'agrada!! :-))
ResponEliminaNo!!! Com m'ha de moltestar!! ja saps que no, al contari!! :-))) El que m'agradaria moltíssim que el posesis com a nou post continuant el meu ;-)) si us plau!! jejeje
ResponEliminaUs heu adonat de quina preciositat heu fet entre tots dos? Llegiu:
ResponEliminaCapvespre enamoradís d'ànima i conjunt,
paraules de capvespre vora la flama de l’ il•lusió,
trenqui l'alba l’harmonia del nostre sospir.
Descansa la llum, el cos s'atura
mentre l'ànima reviu en el repòs,
en la calma de les hores fosques.
Les hores fosques s'endinsen entre els teus dits bohemis
d'acords dels meus besos reposats
Acords de dits i de llavis
ResponEliminaal ritme lent
d'aquesta nit que ja avança.
Esteu fent una "roda a dos poetes" dins un post!! :-))
ResponEliminaM'agrada aquesta immediatesa, ho trobo molt divertit.
ResponEliminaTrenant les paraules... podríem no acabar mai.
Gràcies
Et felicito per haver-lo penjat tot junt... no saps la il·lusió que m'ha fet!!
ResponEliminaUs anava sortint tan espontani!! :-))
Bona nit MESTRES!
ResponEliminaMil gràcies, Anna :-)
ResponEliminaJo faig un petit Tanka (que fa quatre dies no sabia quina mètrica tenien i ho vaig haver de preguntar a la Carme!!) i ells en fan un meravellos poema a base de comentaris :-) És com un regal!! :-)
he llegit abans el post / apunt del poema i ara l'entenc! Molt maco, felicitats als tres!
ResponEliminaAixò es possa tendre, tendre, tendre... no trenquem l'encís. Anton.
ResponEliminaCèlia Si :-)) van anar teixint entre tots dos un poema "mano a mano" a partir dels comentaris al meu i, quan els hi vaig dir que quedava bé posar-los seguits, la Carme va posar també el meu nom a dalt, tot i que jo no hi havia escrit res (però jo no li dic que ho tregui, que em fa gràcia... si em fa un regal, doncs és un regal jeje)
ResponEliminaAnton Doncs ja has vist quina continuació em van regalar, eh? :-)))