M’assec al mur
mar enllà
els núvols
dibuixen colors.
La remor del mar
xiuxiueja
murmuris
d’altres temps
a cau d’orella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
A cau d'orella on la sensibilitat dels cors s'uneixen.
ResponEliminaDescrius una imatge com de nostàlgia (els "murmuris d'altres temps") però amb una gran serenor, amb pau... Sí, m'ha transmés pau :-)
ResponEliminaÉs molt maco ;-)
Molt bonic, Anna, aquest mar, amb una remor tant suau...
ResponEliminaM'enduc el teu mur... amunt...
ResponEliminaI després d'una roda més dura, torna la calma del dia d'avui, un dia ple de calor i color, un bon dia de mar..., potser xiuxiueja la melodia dels dits adormits...
ResponEliminaJo em figuro quan en l'arbriu
ResponEliminahi bufa el ventijol,
les onades d'una mar
en la parada,
on l'aroma del prèssec madur flaira delicdesa de boca
i es que el mar
em queda lluny...
En altres temps
m'esquitxaren les ones.
.....
Anton.