(Seguint l'incombustible Deomises)
Aquest joc ja s'acaba,
arribem a fi de mes
i aquest febrer se'ns ha allargat
per gaudir-ne un dia més.
El plor, el riure, els laments,...
tot ho hem buidat amb les lletres,
regalant els sentiments
que ens inspiren el poemes.
Ara tornarem al repòs,
a la reflexió serena,
a la col·lecció d'emocions
que guardarem fins la propera.
Per què Carme,
hi haurà propera, oi?
Valgui aquest poema com a tancament
d'aquesta nova edició,
que ens fa desempolsar,
com ja he dit abans,
els cúmuls d'emoció.
I gràcies a tots per aconseguir
que aquest projecte revisqui
cada cop que algú molt gran
convoca una nova edició.
Petons.
Laura T Marcel
[seguint 'in margine']
ResponEliminaPólvora
Perseguir la pólvora
Per seguir, la còrpora
Que ens atenalla,
El fantasma que cal
Fer enrere.
Guardar cada bri
De mots a l'abric
De la intempèrie,
Recordar l'efemèride
I la primavera
Per cordar les veles
Del llagut que navega
Per aquestes mars
Creades i somniades
Amb tanta fal·lera.
d.
Laura, no sé si hi haurà propera... de moment trencarem el ritme d'hiver-estiu...
ResponEliminaCrec que necessitem repòs. No pas cadascun de nosaltres, que potser també, sinó el conjunt de les Itineràncies. Començar de nou, començar de zero.
Moltes gràcies per haver volgut ser amb nosaltres, Laura
Esperem que la Carme es reinventi i poder tornar-hi de nou.
ResponEliminaUna abraçada, Laura!
Gràcies a tots per compartir un petit bocí del temps!!!
ResponEliminaPetons