A Carme Rosanas
Crees, com un déu solitari,
Un món de delícies, un temps
En què l'aire és necessari,
La lluna i el sol ensems,
Un vers que és Univers de mots,
Un racó en què créixer sigui
Un lloc propi per a tots,
I que res a res no ens lligui.
Imagines un mes i un entorn,
Una munió de sentiments,
El plor, el riure, els laments.
Una nova fita per a cada jorn,
I una llar que ens acull les ànsies
De versificar entre itineràncies.
d.
Un mes semblava molt, i ha passat ràpidament. Gràcies a tots per deixar-me compartir aquest temps amb vosaltres.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, deo,
ResponEliminaper pensar tot això de les Itineràncies,
per dedicar-me aquest poema
per les teves paraules.
Un bonic poema, el que t'escriu deo. T'ho mereixes, Carme.
ResponEliminaAvui també subscric les teves paraules, deo.
ResponEliminaQue la poesia ens acompanyi sempre.
Una abraçada!