[seguint 'in margine']Itineràncies poètiquesA Carme RosanasCrees, com un déu solitari,Un món de delícies, un tempsEn què l'aire és necessari,La lluna i el sol ensems,Un vers que és Univers de mots,Un racó en què créixer siguiUn lloc propi per a tots,I que res a res no ens lligui.Imagines un mes i un entorn,Una munió de sentiments,El plor, el riure, els laments.Una nova fita per a cada jorn,I una llar que ens acull les ànsiesDe versificar entre itineràncies.d.
Per respecte a l'amfitriona, deixo el sonet en honor a ella fora del marge.Et segueixo, Isabel, oficialment la darrera vegadad.
Un món que escrivimun vol que pintemaigua clara que ens bevem...Moltes gràcies, Isabel!Deo, et comento al post...
El so de cada mot...Preciós, Isabel!Fins ben aviat!
[seguint 'in margine']
ResponEliminaItineràncies poètiques
A Carme Rosanas
Crees, com un déu solitari,
Un món de delícies, un temps
En què l'aire és necessari,
La lluna i el sol ensems,
Un vers que és Univers de mots,
Un racó en què créixer sigui
Un lloc propi per a tots,
I que res a res no ens lligui.
Imagines un mes i un entorn,
Una munió de sentiments,
El plor, el riure, els laments.
Una nova fita per a cada jorn,
I una llar que ens acull les ànsies
De versificar entre itineràncies.
d.
Per respecte a l'amfitriona, deixo el sonet en honor a ella fora del marge.
ResponEliminaEt segueixo, Isabel, oficialment la darrera vegada
d.
Un món que escrivim
ResponEliminaun vol que pintem
aigua clara que ens bevem...
Moltes gràcies, Isabel!
Deo, et comento al post...
El so de cada mot...
ResponEliminaPreciós, Isabel!
Fins ben aviat!