Els velams,
replegats a refugi del sol,
deixen els màstils tremolant
dins del blau,
com si de la melodia
d'una arpa es tractés.
Aigües, mars,
colors i barques,
sempre són plenes
de música.
Les boires de la vida es desfan,
sovint,
amb les paraules.
(seguint la Pilar, agraïnt-li a la Carme l'espai, el temps i les paraules, i a tots i totes els companys/es d'aquest itinerari poètic)
Quina bellesa la dels màstils tremolant dins del blau.
ResponEliminaEscoltarem la música de les veles replegades, que també n'hi haurà.
Moltes gràcies a tu també Fanal Blau, per ser-hi sempre, amb el teu color tan tendre de totes les subtileses dels blaus.
Quin poema tan bell i quina bellesa la de la imatge!
ResponEliminaUna forta abraçada embolicada amb un somriure per desfer totes les boires.
ResponEliminaUs trobaré a faltar.
ResponEliminaHi ha miralls que et tornen un reflex encisador. M'encanta!
ResponElimina