Una foto del Barbollaire
Tanquem la porta.
Un altre cicle s'acaba.
Els mots volaran, sempre lliures,
cap a altres àmbits.
Aquí hi deixarem el repòs i la calma.
Tanquem la capsa de les il·lusions
que ens han quedat escrites.
Guardem tots moments màgics
i les complicitats inesperades.
Res no es perdrà,
de tot el que hem viscut intensament.
Moltes gràcies a tots per compartir i enllaçar els vostres mots, versos i poemes... i sobretot per viure els moments.
Gràcies a tu per fer-ho possible i fins un altre cicle en què puguem encadenar versos. Potser.
ResponEliminaAquestes il·lusions que ens han quedat escrites no es perdran mai...
ResponEliminaGràcies Carme per compartir casa teva...
Gràcies a vosaltres per ser aquí, fins i tot a aquestes hores...
ResponEliminaPer sort ens continuem trobant, als nostres blogs...
Bona nit a les dues.
Ha estat un plaer passar a llegir-vos i compartir amb tots vosaltres el que és POESIA en majúscules!
ResponEliminaI a tu, Carme, felicitats!!!
Has estat, a més a més, una "anfitriona" de dalt de tot!
Gràcies a tothom, per fer-ho possible.
ResponEliminaMoltes gràcies per llegir-nos, Joana i per compartir també d'aquesta manera. Una abraçada.
ResponEliminaMontse, una abraçada
ha estat un gust conèixer-vos i compartir tots aquests moments poètics, m'ha estat impossible poder comentar-los tots però si que els he llegit i he gaudit de tots ells, fins els que han quedat amagats en els comentaris.
ResponEliminaAniré visitant les vostres pàgines.
A reveure.
A reveure, Imma!
ResponEliminaGràcies per acostar-te fins aquí!
I jo vull deixar també, tot allò que encara no he dit...I es que, no m'agraden gens ni mica els comiats.
ResponEliminaA mi tampoc, Pilar, per sort, aquest comiat és només d'un racó de la catosfera i ens en queden molts d'altres.
ResponEliminaDeixeu oberta la porta del cor i del cap, quan van juntes aquestes obertures hi ha comprensió i entesa ... i com que llocs com aquests fan falta a molts, poseu les piles al lloc i treballeu pel be de molts.En ves de tancar , crec que s'ajustat la porta per que els mals embats no trenquin aquest lloc d'entrada. Anims i a fer el que s'ha de fer. / I gràcies per tots els moments en que he pogut llegir aquí reunits en una roda atants que considero amics...Anton.
ResponEliminaDeixarem reposar una mica l'aire que ens envolta, Anton.
ResponEliminaJo també m'he considerat sempre entre amics aquí, Anton i tens raó ajustarem una mica la porta per agafar una nova empenta.
Un plaer tenir-vos a prop, amb les vostres paraules, i fer sentir i despertar emocions!!!
ResponEliminaUna abraçada, sou fantàstics!!!