Aquest blog quedarà tancat a partir d'ara mateix...
Les invitacions que tots teniu seran cancel·lades per poder recomençar de nou, i de zero, algun dia.
Quedarem, de guàrdia, els tres administradors del blog...
esperant un nou moment o una nova idea que el desperti.
He viscut molts moments feliços i divertits compartint amb vosaltres.
Moltes gràcies per ser-hi i per fer-los possibles.
Tingueu molta cura de la vostra poesia, és un tresor que cal preservar i compartir.
ALLES LIEBE, estimats poetes i poetesses!
Qualsevol dia reinventarem!
ResponEliminaAlles liebe, Carme!
Que temps i ganes curin esgarranys i la voluntat porti l'estima de la paraula nostra ben lluny. Seguiu, que és vostra, meva identitat, no ens encantem que les espases estan en lluita.Gràcies per la vostra companyia i fins una altra ocasió per mi més propícia. L'agraiment més sincer a tots començant per la CARME!!1 .Anton.
ResponEliminaestà clar que jo vinc a demanar-te perdó...
ResponEliminaPerdó,per haver sigut un xic borde amb en Deo a casa teva...
Perdó per no haver intentat reconduir la situació que també va fer marxar Anton...
ha sigut un honor i un plaer compartir aquest espai on s'han dibuixat sentiments tan bells i dolços...
potser si que s'haurà de deixar reposar i perdre una mica "el gust", perquè ens torni ha sorprendre d'aquí un temps...
tots som conscient que, fins i tot el plat més exquisit, menjat sovint, embafa i cansa...
Gràcies, Carme, per la paciència, per l'entusiasme de tirar endavant aquest espai, per la generositat de no engegar-nos a alguns a pastar fang...
Petons dolços i agraïts, nina
Fins demà, Carme. Sempre n'hi ha un, veritat? Gràcies!
ResponEliminaEspero que torni a sortir un dia o un altre una altre proposta tant engrescadora com aquesta en la que hem tingut l'honor de participar tants i tants....ara mateix he vist que ja no sortia aquest bloc entre els meus..i m'ha fet una mica de pena..bé pena potser no ...una mena d'enyorança! ALLES LIEBE
ResponEliminaDoncs això...
ResponEliminaAmb tot l'agraïment i tot l'amor, Fanal blau, Anton, Barbollaire, Pilar, Elfree...
i tots els altres...
Gràcies Carme i demés que heu fet possible aquest ring de poesia tan net i viu.
ResponEliminaHa estat molt encoratjador i tot un repte alhora, perquè molt sovint no es troben els mots que voldries,però ens heu estimulat a seguir treballant amb l'alegria que algun dia algú seguirà el fil.
Les paraules, la poesia, sempre s'obre camí, com els rierols que baixen de muntanya. Un dia o altre tornaràs amb una nova proposta que se t'acudesca i hi tornarem a dipositar paraules.
ResponEliminaAbraçades.
Joan, gràcies per venir i llegir-nos!
ResponEliminaNoves Flors, segur que serà així i ens tornarem a trobar, a tu també, nina, tot l'agraïment i tot l'amor! Fins aviat!
com bé diu el nom del bloc la poesia és itinerant.. qui sap els camins que prendrà..
ResponEliminagràcies per aquest lloc de trobada tan especial! alles liebe!
Gràcies per tot el que ens has donat, fins demá,guapa.
ResponElimina