dimecres, 29 de febrer del 2012

El plor, el riure, els laments.

(Seguint l'incombustible Deomises)


Aquest joc ja s'acaba,
arribem a fi de mes
i aquest febrer se'ns ha allargat
per gaudir-ne un dia més.

El plor, el riure, els laments,...
tot ho hem buidat amb les lletres,
regalant els sentiments 
que ens inspiren el poemes.

Ara tornarem al repòs,
a la reflexió serena,
a la col·lecció d'emocions
que guardarem fins la propera.

Per què Carme, 
hi haurà propera, oi?
Valgui aquest poema com a tancament 
d'aquesta nova edició,
que ens fa desempolsar,
com ja he dit abans,
els cúmuls d'emoció.
I gràcies a tots per aconseguir
que aquest projecte revisqui
cada cop que algú molt gran
convoca una nova edició.
Petons.

Laura T Marcel

4 comentaris:

  1. [seguint 'in margine']


    Pólvora


    Perseguir la pólvora
    Per seguir, la còrpora
    Que ens atenalla,
    El fantasma que cal
    Fer enrere.

    Guardar cada bri
    De mots a l'abric
    De la intempèrie,
    Recordar l'efemèride
    I la primavera

    Per cordar les veles
    Del llagut que navega
    Per aquestes mars
    Creades i somniades
    Amb tanta fal·lera.



    d.

    ResponElimina
  2. Laura, no sé si hi haurà propera... de moment trencarem el ritme d'hiver-estiu...

    Crec que necessitem repòs. No pas cadascun de nosaltres, que potser també, sinó el conjunt de les Itineràncies. Començar de nou, començar de zero.

    Moltes gràcies per haver volgut ser amb nosaltres, Laura

    ResponElimina
  3. Esperem que la Carme es reinventi i poder tornar-hi de nou.
    Una abraçada, Laura!

    ResponElimina
  4. Gràcies a tots per compartir un petit bocí del temps!!!
    Petons

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons