No t'oblidis de l'arbre
de l'alta quietud.
Fulla a fulla,
va construint paisatge,
arbre a arbre
es fa espès el bosc.
La brolla perfuma el camí
que condueix al cim
on la seva soca ferma
espera serena, madura,
la visita i l'abraçada
del qui necessita sentir
la força de la terra,
l'energia de la natura viva,
la saviesa que corre per dins seu.
Aquesta imatge del Salvador Espriu està feta amb totes les fotos del mestres, nens i nenes d'una de les escoles que porta el seu nom, com a homenatge en aquest 2013 Any Espriu.
I , és clar, tots els boscos van començar amb un arbre...Molt bonic.
ResponEliminaOstres!!! M'ha impressionat això de la foto, l'he fet gran i es veu molt bé, però així no ho sembla. Moltes gràcies pel poema, preciós, Laura.
ResponEliminaI no t'oblidis tampoc la guia d'arbres i arbustos, per a saber quin arbre tens al davant.
ResponEliminaGenial la foto, per cert.