Que cadascú triï els versos que més li plaguin... per escriure el seu poema.
Nosaltres tots, castellers S’aixequen torres en esborrats vestigis de mortes danses.
Truquen a portes d’oblit. Desempresonen llum, ales, aire.
Nua bellesa, nom sol enllà del nombre, esclat de festa.
Volem la força dins l’ordre perfectíssim de la mesura.
En equilibri, molt lentament ens alcen castells de somnis.
Seny, no podríem acollir-nos per sempre al teu refugi?
Dreçats captaires, sense plors ni temença venim a prínceps.
Homes, la mida del món, rompem silencis, triomfs, abismes.
Agermanem-nos sota l’esplendorosa pau d’un llarg dia.
Per servir l’únic senyor que tots triàvem: el nostre poble.
Sí Carme, tots castellers unint les nostres forces...
ResponElimina