Truquen a portes
d’oblit. Desempresonen
llum, ales, aire.
No trucaré pas aquesta porta.
Tanco les portes de tots els oblits.
Em desempresonaré d'ells.
I podré anar a retrobar l'aire,
i m'amararà la llum de l'alba.
I ens creixeran noves ales,
per anar ben enllà,
on veurem espais de llibertat
i crearem nous camins
per recórrer, lentament.
Com si passegéssim.
L'oblit, és esteril. Ens deixa sense possibilitat d'apendre i renovar i buscar.L'oblit ens esborra.
ResponEliminaMillor doncs la presència que cerca sempre poder crear alguna cosa nova.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPaso a dejarte un abrazo lleno de buenos deseos deseos de felicidad,
ResponEliminafeliz Navidad!!, feliz año 2014!!.
Les portes de l'oblit ja estan bé tancades, les altres ben obertes, perquè puguin entrar els sentiments...
ResponEliminade les portes de l'oblit a les portes del record només hi ha un petit pas no podem oblidar allò que no hem memoritzat
ResponElimina