dimarts, 3 de setembre del 2013
Agafar l'estel
Els somnis ens donen la força per a lluitar,
pujem un damunt l'altreper poder arribar a l'estrella,
fem pilars amb la il·lusió de poder-la col·locar en el nostre cel,
el cel del que penjen girnaldes roges i daurades
i que expliquen una història ben fidel
a l'amor a la terra, a la llengua, a la sang,
que dia a dia no s'arronsa en la lluita
d'aconseguir d'una vegada el nostre anhel.
(Seguint M. Roser)
Etiquetes de comentaris:
Laura T. Marcel,
via poètica setembre 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Laura, ja em feies patir, perquè no veia acceptada la teva invitació a participar.
ResponEliminaBen vinguda, guapa, un poema engrescador!!!
Ho tenia present des de la distància i el silenci. M'agrada ser-hi,ja ho saps, en la mesura que em sigui possible.
EliminaQue bonic, fer un pilar per agafar una estrella i posar-la en el nostre cel...Després la lluirem amb tot l'orgull del món!!!
ResponEliminaÉs una mica el nostre somni, oi?
EliminaTots a collir l'estel
ResponEliminaque és nostre anhel...
............. Anton.